Ahir a la nit em vaig adormir
pronunciant el teu
nom,
per invocar-te al meu
somni,
van passar algunes hores,
em vaig veure
embolicada
en una baralla amb mafiosos,
hi havia una vella amiga
que venia sabates de xiqueta,
carregada de maletes i molta pressa,
he arribat a una estació de trens inmesa,
crec que volia anar a Bilbao,
al costat dels trens hi havien vaixells,
mirava el tràfec de la gent,
molta gent,
i tu sense aparèixer,
ja veus vida meua!!
fins en els somnis més absurds
voldria estar amb tu.
-Xelo Llopis-
Imatge: Federico Lloveras
Imatge: Federico Lloveras
Federic Lloveras, un gran pintor, poc conegut.
ResponEliminaJo sempre era en una estació, esperant el Walter Benjamin ...... i collia còdols a a platja.
Un dia et dejaré el meu conte de l'estació.
A Bilbao? ains qui hi deu haver a Bilbao? espero que demàs continuïs somniant.
Lídia...tenim tantes moltes coses a fer juntes ... ens faltaran hores!!
EliminaMolt bonic. Felicitats, el compartiré.
ResponElimina