saber arrancar-me d’arrel
el que em corca
el cap, el cor, el ventre,
baixar d'una vegada del núvol,
baixar d'una vegada del núvol,
però, ai
vida meua!
sense voler i adonar-te'n
has fet una trena
de la meua voluntat
de la meua voluntat
i no sé
desfer-la.
-Xelo Llopis-
-Xelo Llopis-
Ai...com ho comprenc !!
ResponEliminagràcies i besets Gemma!
Elimina