A Glòria Mengual Vime
Recorde el dia que et vaig veure
des de la finestreta del tren,
caminaves pausadament
per aquella andana,
em vas mirar
tardares un poc a
pujar,
però intuïes que aquest tren
no partiria sense tu.
Al entrar al vagó,
amb la teua exquisida educació
demanares permís per asseure't,
amb permís o sense
ho hagueres fet,
i si et sóc sincera me n'alegre
que just triares aquell vagó.
(Xelo Llopis)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina