Si algun dia, en un descuit
et sorprén la melangia,
acluca els ulls,
vés a la vora d'aquell riu,
on el silenci es barrejava
amb la remor de l'aigua
el cant dels ocells,
i on el fred
era la coartada perfecta
per a fondre'ns
en una tèbia abraçada.
Xelo IProu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada