Ara no

Seriosament

hauria d'anar pensant

a aturar-me un poc

endreçar calaixos

curulls de records

cosir retalls viscuts

en la flassada a mig fer

omplir els racons

buits per tantes absències

mirar per la finestra

passar la vida dels altres

cuinar dolços

amb vells desitjos

espolsar les teranyines de l'enyor

treure la brillantor a la rutina

però ara no,

ara no em ve de gust.

-Xelo Llopis-

Imatge: Masakadu Makiyama

(Octubre 2013)

Està clar

Al cap i a la fi
qui ets tu?

la qui mentre estén la roba
mira al cel per si ix la lluna
la que compra i cuina
la que riu
la que remuga
qui entre dèries i desitjos
planxa la roba
la que amb el primer cafè 
cavil.la esperances
la que no para en torreta
i no va enlloc
la néta d'un afusellat
la filla d'un llaurador
la que ha parit dos fills
i té deliri
per les tres nebodes
la que llig abraçant somnis
i escriu per a vèncer l'oblit

-Xelo Llopis-


Imatge: Caras Ionut

Un bocí de tendresa

De cop ens ha arribat la calor 

a corre cuita

cal reorganitzar l'armari

treure la roba d'hivern,

penjar la d'estiu

veure el que serveix

reciclar o llançar el que no.

Com m'agradaria

fer amb l'ànima el mateix

traure’m el fosc desassossec

que m’arrossega

i deixar només espai

a un bocí

de perdurable tendresa.

(Xelo Llopis)

Normal

I en el fons
tot és normal 
et desvetlles a la nit 
al matí 
les parpelles pesen tres quintars
el goig i la inquietud dels teus
també és teu 
la fam d'estima 
sempre fa palmes 
amb un somriure tendre 
quedes sadollat 
els grans esdeveniments 
són dels altres 
tu tens prou 
amb xicotets trossets 
de cada dia 
entrellaçats en les escletxes 
de les coses quotidianes 

-Xelo Llopis-

Imatge: Caras Ionut

Queviures

On apunte els queviures
que van deixant espai al rebost
faig una llista
amb tot allò
que ja no viurem
per omplir el buit
que deixen
les il.lusions malmeses.

-Xelo Llopis-

Al bany maria

Cal posar
la vida al bany maria
perquè no es gele l'esperança
i mantenir la tebiesa 
a tanta il.lusió dipositada

-Xelo Llopis-

A la cuina

Tot el matí a la cuina,

mentre muntava les clares

per fer sospirs de melangia,

en el forn,

una safata de besos,

una altra de pastissets d’enyor

farcits de desig,

no tardes

per quan arribes,

encara estaran tebis.

(Xelo Llopis)

He de planxar

I ara he de posar-me a planxar,

quan en realitat voldria escriure,

lluny d'interferències  quotidianes,

per a donar-li forma

a emocions  que m'arrabassen l'alé,

descriure  llàgrimes dolces.

Però he de planxar,

i repassar la roba ,

i cosir aquell botó

que les teues presses em van arrencar,

escriuria per a no oblidar

la suavitat de les teues besades,

però el mecanisme casolà

continua sent  manual .

(Xelo Llopis)

Imatge Edgar Degas