dilluns, 19 de maig de 2014

Un bocí de tendresa




De cop ens ha arribat la calor 
a corre cuita
cal reorganitzar l'armari
treure la roba d'hivern,
penjar la d'estiu
veure el que serveix
reciclar o llançar el que no.

Com m'agradaria
fer amb l'ànima el mateix
traure’m el fosc desassossec
que m’arrossega
i deixar només espai
a un bocí
de perdurable tendresa.

(Xelo Llopis)

3 comentaris:

  1. En sembla que encara falta uns quants dies per fer aquest canvi...
    A l'ànima sempre hi podem fer endreça, perquè hi càpiguen els nous bocins de tendresa que la vida ens regala.
    Jo vull una habitació com aquesta...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Si ja costa endreçar un armari, com és de difícil posar ordre a l'anima!
    Bon poema, m'ha agradat.

    ResponElimina