dimecres, 23 d’abril de 2014

Normal





I en el fons
tot és normal 
et desvetlles a la nit 
al matí 
les parpelles pesen tres quintars
el goig i la inquietud dels teus
també és teu 
la fam d'estima 
sempre fa palmes 
amb un somriure tendre 
quedes sadollat 
els grans esdeveniments 
són dels altres 
tu tens prou 
amb xicotets trossets 
de cada dia 
entrellaçats en les escletxes 
de les coses quotidianes 

-Xelo Llopis-

Imatge: Caras Ionut

9 comentaris:

  1. Quan en tenim prou amb pocs moments quotidians i no és per cap mena de resignació, aquest poquet ens fa grans...
    No sé si serà normal, però és ben bonic, Xelo.

    ResponElimina
  2. Qualcuns se conformen amb el que és anomenat normal, quotidià, però realment és "normal" o ho necessitam creure així perquè així són les coses? Preciós el teu poema, Xelo :)

    ResponElimina
  3. Aquests petits troçets de cada dia, tan menuts, trenen il·lusions que ens ajuden a mantenir-nos vius.

    ResponElimina
  4. A vegades en aquests trossets xicotets "normals" i qüotidians rau l'essència de la vida i no pas en els grans esdeveniments. Gaudeix-los!!.
    És preciós el poema. Besets.

    ResponElimina
  5. La felicitat és més a prop del que ens pensam.

    ResponElimina
  6. La felicitat és més propera del que ens pensam.

    ResponElimina