I ara he de posar-me a planxar,
quan en realitat voldria escriure,
lluny d'interferències
quotidianes,
per a donar-li forma
a emocions que m'arrabassen l'alé,
descriure llàgrimes
dolces.
Però he de planxar,
i repassar la roba ,
i cosir aquell botó
que les teues presses em van arrencar,
escriuria per a no oblidar
la suavitat de les teues besades,
però el mecanisme casolà
continua sent manual
.
(Xelo Llopis)
Imatge Edgar Degas
Tot el que és manual és artesania..., desfer l'arruga..., planxar el vent perquè arribi la calma...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense planxa.
onatge