No em plau
la meua nuesa
potser per pudicícia
potser per timidesa
potser perquè ara
tot es despenja
i tanmateix
i tanmateix
la pell
ara marcida
serva la màgia
serva la màgia
s'esborrona
si un dit teu la frega
el cor batega
aleteig
aleteig
de papallones
amb ulls
plens de llum
amb ulls
plens de llum
m'hi acoste
més i més a tu
s'esvaeixen les recances
s'esvaeixen les recances
la nuesa
no fa nosa
no fa nosa
m’embolcallen
els teus braços
-Xelo Llopis-
Imatge de terapiafloral.blogspot.com
-Xelo Llopis-
Imatge de terapiafloral.blogspot.com
és un delícia per al cor. En cada síl·laba s'estremeix el cos al ritme d'un sentiment. Eres genial amiga Xelo.
ResponEliminagràcies Víctor! una abraçada
EliminaM'agrada perquè és com si un bany d'aigua neta llisqués suaument entre els porus dels sentiments.
ResponEliminaUn verdader plaer llegir-te, amiga.
Una besada.
gràcies Gabriel
Elimina