divendres, 12 d’abril de 2013

Mare




Mare
ja no corres darrere meu
sabatilla a la mà
per tirar-me-la al cap
després de fer una malifeta
ara som nosaltres
qui portem les sabatilles a la mà
per calçar-te
els peus cansats
de xafar innombrables vegades
el vell camí de l'absència
tostemps buscant
com arribar on jeu
al qui fou
el teu veritable amor

Mare
et mire i els anys
només han marcit el teu esperit
la teua bellesa segueix intacta
el teu somriure
ens segueix acariciant
i omplint-nos de tendresa

Mare
l'estima rebuda
no és per deixar-la
en els calaixos
la portem sempre damunt
perquè es veja bé
a la cara s'ha de notar
l'amor que ens has regalat

Ai mare!

-Xelo Llopis-

5 comentaris:

  1. Quin poema més dolç, més tendre!
    Felicitats a la teva mare per aquest homenatge tan bonic. I a tu, per tenir-la a ella.

    ResponElimina
  2. Meravellós poema, ple de tendresa, ple de sentiment.
    Una besada dolça.

    ResponElimina
  3. moltes felicitats a la mare i a la filla..... mua

    ResponElimina