dimarts, 2 d’abril de 2013

Pell endins







Aviat tornaré
només és
un breu viatge
pell endins
viure en solitud
aquesta urgència i deler
per pair
la caducitat de les hores
arrencades als somnis
i eixamplar-los
no em talleu les ales
els meus peus
estan cansats
deixeu-me
un poquet més
vull seguir
somiant amb ell.

5 comentaris:

  1. Aquesta necessitat de recloure's en un mateix, pair somnis trencats, sentir esgotament... És terrible experimentar-ho tot plegat però necessari per l'aprenentatge personal i per la vida...

    ResponElimina
  2. Descrius de manera molt bella un sentiment que he conegut.

    ResponElimina
  3. Un poema preciós i ple de sensibilitat,
    Una besada.

    ResponElimina