dilluns, 22 d’abril de 2013

Quan vullgues





Quan vulgues
sabràs on trobar-me
saps com ningú
on està l'oasi
de paraules
somnis
i núvols blancs
on nie

Quan vulgues
estaré esperant-te
si no véns
potser t'esperaré igual
els somnis
malgrat les absències
no han d'esvair-se

Quan vullgues
pensa en mi
però fes-ho
amb el rostre ple de llum
seria bell saber
que puc ser somriure
si algun dia la tristesa
et vol abraçar

-Xelo Llopis-

Imatge : Leszek Bujnowski

4 comentaris:

  1. Són una carícia per al cor cada vegada que repetisc tan bells versos. Gràcies per regalar-nos tan bells sentiments.

    ResponElimina
  2. Un poema sensible i senzill, ple de sentiment. Una carícia als sentits.
    Una besada.

    ResponElimina
  3. HO tindré al cor. M'esborrona. Bellíssim... Gràcies!

    ResponElimina