Mare

Mare

ja no corres darrere meu

sabatilla a la mà

per tirar-me-la al cap

després de fer una malifeta

ara som nosaltres

qui portem les sabatilles a la mà

per calçar-te

els peus cansats

de xafar innombrables vegades
el vell camí de l'absència

tostemps buscant

com arribar on jeu

al qui fou

el teu veritable amor

Mare

et mire i els anys

només han marcit el teu esperit

la teua bellesa segueix intacta

el teu somriure

ens segueix acariciant

i omplint-nos de tendresa

Mare

l'estima rebuda

no és per deixar-la

en els calaixos

la portem sempre damunt

perquè es veja bé

a la cara s'ha de notar

l'amor que ens has regalat

Ai mare!

-Xelo Llopis-