dimecres, 17 d’octubre del 2012

No em penedisc





No em penedisc
d'haver estimat
amb el cor obert i l'ànima nua,
amb la ingenuïtat a frec de pell,
ni de mostrar les cartes
ni de no apaivagar l'evidència
ni del risc d'anar contracorrent
ni dels somriures
que m'han arrencat
ni de les llàgrimes 
que m'han mullat.

No em penedisc
de les hores hostatjat als pensaments
ni d'abraçar somnis
ni de sembrar primaveres a la tardor
ni del plaer d'haver-me perdut pel teu cos
ni del gaudi per veure't
ni de l'angoixa de perdre't.

No em penedisc
d’haver-te viscut
ni d'haver-te estimat
ni de estimar-te encara.

-Xelo Llopis-

Imatge Beth Parnaby

3 comentaris:

  1. No ens hem de penedir de sentir, estimar i viure. Gràcies pel poema, Xelo. Podria ser un "mantra" per moltes de nosaltres, educades en la culpabilitat continuada. Besades.

    ResponElimina
  2. Mai penedir-se per estimar, per tindre els sentiments a flor de pell, per ser sincera, mai!!!!

    ResponElimina