Surto de dins de mi
i em miro des de fora,
ocell que tem el fred
les ales massa febles per fugir.
Vidre esberlat,
mar clivellada
per milers de mirallets que m’enlluernen.
Després vindran
la llum
i l’infinit.
i em miro des de fora,
ocell que tem el fred
les ales massa febles per fugir.
Vidre esberlat,
mar clivellada
per milers de mirallets que m’enlluernen.
Després vindran
la llum
i l’infinit.
("Sala d'espera" Vinyet Panyella)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada