dimarts, 21 de febrer de 2012

Lluita


Es diu que el passat sempre torna, a vegades em pregunte si en realitat se n'ha anat alguna vegada. 

Vaig nàixer sota un règim dictatorial. En l'adolescència, ja amb els ulls ben oberts em va sorprendre gratament una democràcia que encara que anava en bolquers,  aparentment caminava amb fermesa, i omplia d'esperança a molts cors destrossats pels anys foscos del franquisme. 

Els que m'han vist créixer saben, que en més d'una ocasió he manifestat el meu desig d'haver nascut un poc abans,  haver viscut i participat de forma activa en aquella lluita. Però un no tria on o quan nàixer.  

Com jo, la democràcia també va tindre una adolescència dolça, però la seua joventut està sent convulsa, té molt bons amics, però pareix disposada a rodejar-se dels seus pitjors enemics, que l'omplin de nocives addiccions i pitjors consells. 

La meua vida sempre ha estat marcada per un denominador comú: la lluita, tant des de l'àmbit privat com el públic, i així continuarà mentres la vida m'ho permeta. 

Caldrà esforçar-se i a pesar dels entrebancs, hem de posar tot el nostre interés per sanar-la. Els nostres ulls no poden ser testimonis passius de la seua agonia. 

Ens esperen temps durs, potser fins i tot massa durs,  el camí serà estret, boirós,  sinuós, amb moltes pujades i baixades, amb caigudes, …ho sabem, …som conscients, però malgrat  això, tots plegats, hem de posar tota la nostra empenta  en l'intent.

 (Xelo IProu)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada