Amb tendresa, contemple
la teua imatge quasi infantil,
està immòbil en un retrat,
neguitosa pense en les paraules
i que seria d'elles si tu no fores.
On anirien a parar ?
Totes.
les que et dic,
les que m'agradaria dir-te,
les que em bullen al cap,
les que em punxen als dits,
les que es quallen
les que fluïxen
les que conec
les que m'imagine
les que…
totes.
(Xelo IProu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada