Gitana Roc

Però la Gitana no està per hòsties,

que no,

que ella

volia, volava, belava, brollava, s'abellia per:

abraçar-te amb els ulls,

abraçar-te amb les pestanyes,

sentir-te els dits al seu nas de cigró,

sentir l'encaix de cap entre el coll i l'espatlla,

sentir la tendresa a l'omòplat dret

i a l'esquerre i a la tíbia i a la ròtula,

sentir-la com l'aranya que cau enmig del braç

per equivocació, però s'hi està i t'hi fa

teraranyes de pessigolles

a l'olla.

(Dolors Miquel)