dilluns, 22 de desembre del 2014

De vegades







De vegades 
escrius paraules desordenades
esguitant l'ànima 
sucumbint 
als desitjos més íntims
tan íntims 
tan teus
que els guardes amb zel
atrinxerats 
a la teua essència
arrecerats
de tot perill

 De vegades 
et creixen ales 
i voles
amb tant puixança
que desfàs 
les teranyines que t'envolten

 De vegades 
et retrobes amb tu
-Xelo Llopis-

 Imatge: Mark Biwit




Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

9 comentaris:

  1. M. Roser22 de desembre del 2014, a les 21:01

    De vegades, omples un cistellet amb versos i mentre voles, els vas escampant arreu, perquè vols compartir els sentiments amb les altres persones, i de vegades, fins i tot els ocells hi posen música...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Yeti Barna23 de desembre del 2014, a les 1:02

    I aquest retrobar-se amb si mateix dóna força i, en el teu cas, gran embelliment de les paraules.
    Una besada.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog28 de desembre del 2014, a les 23:33

    De vegades hi ha poemes que arriben molt endins. Aquest n'és un.

    ResponElimina
  4. Unknown29 de desembre del 2014, a les 12:39

    mots atrinxerats a la teua essència arrecerats de tot perill...a tots ens ha passat. En cambi altres cops....Preciós poema Xelo.

    ResponElimina
  5. Unknown29 de desembre del 2014, a les 13:10

    I fas catarsi...

    Bell, Xelo!
    Araçada

    ResponElimina
  6. Jordi Solà Coll29 de desembre del 2014, a les 16:24


    Ben sovint, els mots desordenats ens descriuen més que no pas l'ordre establert del vers pulcre.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)