I en el fons
tot és normal
et desvetlles a la nit
al matí
les parpelles pesen tres quintars
el goig i la inquietud dels teus
també és teu
la fam d'estima
sempre fa palmes
amb un somriure tendre
quedes sadollat
els grans esdeveniments
són dels altres
tu tens prou
amb xicotets trossets
de cada dia
entrellaçats en les escletxes
de les coses quotidianes
-Xelo Llopis-
Imatge: Caras Ionut
Quan en tenim prou amb pocs moments quotidians i no és per cap mena de resignació, aquest poquet ens fa grans...
ResponEliminaNo sé si serà normal, però és ben bonic, Xelo.
Qualcuns se conformen amb el que és anomenat normal, quotidià, però realment és "normal" o ho necessitam creure així perquè així són les coses? Preciós el teu poema, Xelo :)
ResponEliminaAquests petits troçets de cada dia, tan menuts, trenen il·lusions que ens ajuden a mantenir-nos vius.
ResponEliminaA vegades en aquests trossets xicotets "normals" i qüotidians rau l'essència de la vida i no pas en els grans esdeveniments. Gaudeix-los!!.
ResponEliminaÉs preciós el poema. Besets.
La felicitat és més a prop del que ens pensam.
ResponEliminaLa felicitat és més propera del que ens pensam.
ResponEliminaGràcies a tu Xelo!
ResponEliminaAbraçada
M´agrada.
ResponEliminaSalut
Trossets Essencials. Molt maco
ResponElimina