Quan la tristesa s'instal.la
qualsevol forat és bo
per ficar el cap
i el món que seguisca rodant
de cop
t'arriba
una paraula amable
una mà estesa
una dolça mirada
sents
com una brisa lleugera
acaricia
les cantonades de l'ànima
-Xelo Llopis-
Imatge: Holly Spring
ulls humits
ResponEliminaaixí és, besets Merce
EliminaUn pont cap a la tendresa.
ResponEliminaHo descrius molt bé. Són tan oportunes aquestes carícies a les cantonades del ànima!
ResponEliminaUns versets per descriure dos moments, la tristesa i la fugida d'ella, amb força suavitat.
ResponEliminaBesada dolça
i això és el guany vertader que ens dóna la vida
ResponEliminaSubtilesa i sentiment.
ResponEliminaLa tendresa de la teua mirada
ResponEliminaCada poema teu és una carícia als sentiments
ResponElimina