I ara
us heu d'anar
amb una maleta
plena d'esperances
esmicolant decepcions
el cor malmés
de l'esforç truncat
deixant enrere il.lusions
arrabassades d'arrel
no per esperit aventurer
més aviat
instint de supervivència
enrere quedaran afectes
els llaços d'estima
la gent que us estima
és clar
diuen que
teniu una vida per davant
i un horitzó llunyà
però no diuen que vosaltres
sou titelles d'un sistema
asfixiant i opressor
-Xelo Llopis-
Imatge: Beleña
Caminar, sempre caminar, lliure d'expectatives...
ResponEliminaJo ja la tinc plena la maleta. Plena d'esperances.
ResponEliminaUn tema molt actual. Quins temps de desencís que ens toca viure!
ResponEliminaJa està!. La maleta plena d'esperances i el pas ferm......anem!!!
ResponEliminaToca anar sempre endavant, sempre endavant...a vegades amb pas ferm, d'altres a peu coix, amb alguna passa de cranc, però amb la mirada a l'horitzó blau i esperançador.
ResponEliminaMagnífic. M'agrada aquest to agre dolç de queixa i desencís empès per les ganes de desfer-se'n.
ResponEliminaBesada.
Avant sempre! M'agrada molt aquest, fa pensar! Abraçades Xelo!
ResponEliminaVivim temps de moltes perplexitats, tot pot ser temporal, però ara ens cal, aquesta lucidesa col·lectiva que avui per avui no trobem, cercant la perspectiva de que podem, tots plegats, canviar l'esdevenir del present que no ens agrada, lluitant per una vida millor..... Dedicant la força de la paraula, als que han de deixar, la seva familia, els seus amics, el seu poble , la seva terra, per sobreviure, per treballar, per desenvolupar les seves capacitats.... alla a on poden i no poden, desafiant les injustes lleis del poder i sovint es deixen la vida.. ....Es la dura lluita per la dignitat !!!! "Èxode, una genial i lùcida poesia social, de denúncia....moltes gràcies Xelo Llopis, per compartir la teva poesia !!!
ResponElimina