dissabte, 18 de gener del 2014

Treva





Aprofitem aquesta treva
instant infinit , etern
a resguard 
de passats punyents
i de futurs per desxifrar
llepem el present
per hores
minuts
i segons
anem a fondre 
allò que ens allunyava
nosaltres
sabem com amarga la fel
assaborim doncs
el gust de la mel

 -Xelo Llopis-

 Imatge: Gegen Noviara
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. Yeti Barna18 de gener del 2014, a les 13:51

    Com sempre, una mirada tendre a l'amor, un sentiment net i ple de carícies als ulls, als sentiments.
    Preciós poema.
    Besada dolça.

    ResponElimina
  2. Glo.Bos.blog19 de gener del 2014, a les 1:51

    Gaudim de la dolçor del moment sempre que la tinguem a l'abast.

    ResponElimina
  3. Joana19 de gener del 2014, a les 9:29

    Una treva infinita present és sempre la millor escapada en el temps. Molt bonic. M'agrada el tast del present i la dolçor de la mel!!!

    ResponElimina
  4. Encarna Roselló19 de gener del 2014, a les 9:41

    Assaboreix, doncs, aquesta certesa, que el futur......ja vindrà!!!.
    És preciós!!!

    ResponElimina
  5. Jordi Solà Coll23 de gener del 2014, a les 13:54

    La mel del teu poema, assaboreixo!

    ResponElimina
  6. Unknown24 de gener del 2014, a les 14:36

    Anem a fondre'ns i deixem que tot passi ...

    M'agrada Xelo, com tots!

    ResponElimina
  7. Unknown28 de gener del 2014, a les 9:34

    quin bon gust de boca

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)