Si es poguera llepar
l'amor faria gust a mar
confident
de la dansa
dels nostres cossos
ballant sota l'aigua
si l'amor
canviara de nom
s'anomenaria enyor
el que sent
quan t'hi pense
i no t'hi veig
com l'enyor
d'haver-te abraçat
i la tristesa
de veure com t'allunyes
si es poguera
mesurar l'amor
sabries
quant t'estime
-Xelo Llopis-
I se sent el teu amor i la teva força en el sentir amb aquests versos de meravella.
ResponEliminaUna besada.
Tot el teu món: Una constel·lació infinita...
ResponEliminaMESTER D'AMOR
ResponEliminaSi en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
M´ho ha recordat el teu. Preciós Xelo. Un bes
Si es pogués mesurar, jo fóra pols de tant de pes en mi. Preciós, nena.
ResponEliminaL'amor verdader no té mesura!
ResponEliminaUna meravella de poema.