Quan vulgues
sabràs on trobar-me
saps com ningú
on està l'oasi
de paraules
somnis
i núvols
blancs
on nie
Quan vulgues
estaré esperant-te
si no véns
potser t'esperaré igual
els somnis
malgrat les absències
no han d'esvair-se
Quan vullgues
pensa en mi
però fes-ho
amb el rostre ple de llum
seria bell saber
que puc ser somriure
si algun dia la tristesa
et vol abraçar
-Xelo Llopis-
Imatge : Leszek Bujnowski
-Xelo Llopis-
Imatge : Leszek Bujnowski
Són una carícia per al cor cada vegada que repetisc tan bells versos. Gràcies per regalar-nos tan bells sentiments.
ResponEliminaUn poema sensible i senzill, ple de sentiment. Una carícia als sentits.
ResponEliminaUna besada.
Preciós, Xelo, com sempre.
ResponEliminaHO tindré al cor. M'esborrona. Bellíssim... Gràcies!
ResponElimina