El lloc escollit per a la segona
presentació del poemari "Guarda'm el secret" de Xelo Llopis va ser la
Sala d'Audiovisuals del Museu de Xàbia , l'1 de febrer de 2013.
Sens dubte una vetllada per al
record, gràcies a l'empenta, entusiasme
i complicitat dipositada per Encarna Roselló i Joan Femenía que en
les setmanes prèvies a la presentació de "Guarda'm el secret", no
només van estar assajant amb la gent que va voler participar en la lectura de
poemes, sinó en la tasca de recerca per esbrinar detalls quotidians de la vida
de l'autora , tot plegat aconseguiren que l'acte fos entranyable, àgil i molt
amè , tant per als assistents allà congregats com per l'autora, qui asseguda a
la primera fila d'aquella sala contemplava emocionada tot el que passava davant
dels seus ulls .
Encarna Roselló i Joan Femenia van exercir
amb naturalitat i desimboltura el seu paper com a mestres de cerimònia.
Una xicoteta introducció per part d'una encisadora Encarna, va donar pas a les paraules de
Joan Femenía, home senzill i pla,
però amb molta sensibilitat i ferma voluntat en la lluita per la defensa de les
nostres senyes d'identitat com a País. Joan amb molta soltesa i simpatia va
parlar de el “triangle amistós” entre ell, Encarna i l'autora, donant-li unes
quantes pinzellades d'anècdotes viscudes en la seua curta però intensa relació,
va fer un repàs per la vida de Xelo
Llopis, mostrant detalls molt quotidians del seu quefer diari, així com el
seu tarannà lluitador.
Les paraules de Joan eren de tant
en tant interrompudes per la veu de off d'Esther
Villanueva, la qual va voler amb la seua inestimable col.laboració estar
present.
Algunes de les paraules de Joan : “…El secret i l´encís de la poesia i el per què ens agrada i apassiona
tant, és, entre altres coses, perque mentre llegim, ens transporta a un altre
món, el món dels sentiments, amb paraules que ens arriben a commoure i ens fan
somniar.
El que pretenem és precísament acostar-vos a la poesia, la poesía de
Xelo Llopis, amb l´objectiu que us hi afeccioneu i llegiu poemes perque només
aixi, podrem donar-li la categoria que realment mereix. Com deia el poeta Joan
Brossa, "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu. El que s'ha
de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia" o el gran Miquel Martí i
Pol assegurava:“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat
fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és
capaç de donar-li”……….fem-ne cas, doncs, al poeta i ajudem a acabar ben acabats
els seus poemes……………llegim poesía, llegim a Xelo….”
“Tantmateix sóc de l’opinió que per a fer poesía, però, has d’haver
nascut amb un do especial i conrear-lo, acaronar-lo, ….s´ha de tenir quelcom
que els sevillans defineixen com a “duende”. Xelo Llopis té eixe “duende” que
li permet reflectir en un paper totes aquelles emocions que naixen del seu
interior i necesita traure........i ausades que ho fa d´una manera commovedora.
Cada poema és com un pessic als sentiments i traspua tendresa i emocions i ens
transporta, quasi a la velocitat d´un llamp, al seu món interior. Alguns la coneixen
com “la bruixeta dels sentiments” perquè connecta sovint amb situacions
emocionals dels seus lectors.”
Tot seguit Encarna Roselló va parlar del llibre de poemes: "Guarda'm el secret" dient: “Segurament és el secret menys guardat que
té Xelo....afortunadament!!. La senzillesa dels versos, la frescura,la
naturalitat, i el seu llenguatge directe em van captivar de seguida. Sempre he
dit que m'agrada la poesia perqué amb poques paraules ens pot transmetre molt i
Xelo fa seua aquesta premissa i es capaç en dos versos d'encomanar-te molta
tendresa i estima”
Si vols
pots anar-te'n lluny
però pren
la meua mà.
“Xelo Llopis escriu qualsevol pensament, qualsevol idea que li pot
sorgir escoltant una cançó, viatjant en cotxe o potser caminant per l'albereda de
la seua ciutat. Els poemes que es presenten al llibre són fruit d'una etapa de
redescobriment personal; fills de la espontaïnetat i la frescor de pensament i
han estat gestats en moments curiosos i fins i tot divertits.Tot és vàlid per
escriure eixos pensaments, eixes frases que fan possibles del poema una rao de
ser. I ho fa des de la profunditat, d'una persona que es despulla davant de les
emocions......"escric des del cor i des de les entranyes, res del que
m'envolta m'és indiferent" va dir en una entrevista, i d'aquesta manera,
amb una tendresa colpidora ens parla de la il·lusió, la tendresa, l'amor, i
escriu....”
“O ens parla també del desamor, la decepció, del pas del temps i el
neguit per les absències, sense disfresses i amb l'ànima nua.”
“En definitiva, en aquest recull de poemes podem trobar un ventall e
sentiments i emocions als que aparentment hem donat l'esquena no sé si per
deixadesa, per la rutina diaria o perqué aquest temps foscos que estem vivint
no ens deixa veure'ls amb la espontainetat que ho fa Xelo, ella reflexa els
moments que està vivint diàriament com a prosa de que la vida està plena de
sentiments i de sensacions, i com una formigueta aconsegueix que paraula a
paraula, vers a vers, autora i lector ens endinsem en el mateix camí”
A continuació alguns dels
assistents en connivència amb els
organitzadors van posar veu a una selecció de poemes:
1)
Vicent Ibars: Trenc d´Alba i Amb els cinc sentits
2) Carmina Dominguis:
Per estar junts i S´estimaven
3) Juanjo Sala:
Sortim al carrer i Desitjos intims
4) Diana Santiago:
De menuts i Com a un nadó
5) Jaume Ivorra:
Estime a la gent i Al meu pare
6) Carme Serra: Cada
mati i Amics
7) Manel Arcos: Vaig
a preparar i l’atzar
8) Encarna Roselló:
Aclucada d´ull i Guarda´m el secret
9) Joan Femenía:
Asseu‐te i Bona nit tristesa
10) Sterxu Villanueva: 1,2, 3……. i Benvolgut
Cavaller.
Es van projectar imatges de
l'autora, tant de la seua vessant més pública com del seu àmbit privat.
Una emocionada Xelo Llopis va
prendre la paraula per agrair a tots els assistents la seua companyia i la
inmesa il · lusió de la qual havia estat testimoni i part en aquell acte.
Llegint finalment un poema escrit a quatre mans, les seues i les de Fidel Picó.
Nits de foc
I
No hi ha nits fredes
si t’endinses en els somnis !.
II
Hi ha nits de cotó fluix,
de llençols desfets,
de llambordes enceses.
“He tingut un somni” –va dir aquell.
‘Doncs jo el vull exercir i ara’,
li va dir abraçant-se a ell.
I tot va començar.
Les flames imparables de la llar de foc
enfilaven el mercuri roig
a quotes d’ocell que anhelava
el cim més alt.
Ambdós van exercir dos somnis fosos en un.
La síntesi de les nits de foc
havia estat acomplerta !.
A la
sortida de la Sala d'Audiovisuals del Museu de Xàbia, els esperaven unes
ampolletes de mistela vingudes des de Xaló.
Després
un bon grapat dels assistents van sopar en un restaurant proper, on el vi, va
ser el perfecte aliat a una nit màgica i que encara es va allargar fins ben
entrada la matinada.
Trobades
com aquestes, no només serveixen per donar a conèixer un llibre de poemes, va
molt més enllà, posen de manifest la força i l'espenta per mantenir viva la
flama de la nostra cultura i les nostres arrels.
no estan pas malament les festetes que us monteu :P
ResponEliminaPons... a patir no hi ha que surtir de casa! besets
ResponEliminaM'hauria agradat estar-hi present, sembla que hi havia força public i molt interessat. Jo també estic preparant un poemari.
ResponEliminaEnhorabona!
Serà un plaer gaudir del teu poemari!
Elimina