Espere aquest moment
quan el somni embolcalla la casa
i la serenor del silenci ve a mi.
Lluny ja del brogit diürn,
des de la quietud més absoluta
I la soledat de vegades necessària,
palpejo les parets del meu cos,
m’assalta un desig sense fre
de capbussar-me endins
per desxifrar pensaments,
records, desassossecs,
sentiments , neguits , mudesa ...
per redescobrir-me cada dia
i de sobte …. em veig
i sé que demà tot tornarà a començar
(Xelo IProu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada