Sincronia

Rellotges en sincronia 
sortim del cos a mitjanit
som-hi
esperaré sota aquell fanal 
que il.lumina somnis

-Xelo Llopis-

Vestit de silenci

Estimava la vida

la menjava a mossets xicotets

assaborint-ho tot

el rebost ple

llaunes de desig

pots de versos

caixes  de carícies

xarop d'amor

besos envasats al buit

llesques d'il. lusió

massa menjar potser

per una ànima somiadora

ara ja només podía

tancar el rebost

per cobrir el seu cos

amb aquell vell i arnat

vestit de silenci.

-Xelo Llopis-

Imatge: Ian Webb

Escric ..

Escric, esborre

i el rastre de les paraules

queda marcat en aquest cor

rovellat pel plany.

-Xelo Llopis-

Eixir

Potser ha arribat l’hora

d’eixir del bucle que t'ofega

aquell on vius instal.lada

no has de tenir por

et jutjaran igualment

i aquests  que ara et jutgen

mai riuen

ni ploren amb tu

Ix ja

potser isques disparada

i t’estampes contra un mur

o potser isques

amb tanta força

que travesses

la muntanya de neguits

que t'impedeixen veure
una vall sense boira

- Xelo Llopis-

Imatge: Tom Gent

Paraules en roig

A Fidel Picó

Les teues paraules en roig
em recorden
el color de la sang
la lluita quotidiana
les albades
els capvespres
un bon meló d'Alger a l'estiu
les magranes a la tardor
m'evoquen tantes coses!

De les teues paraules en roig
quede corpresa
amb elles
la poesía
és el millor estri
per denunciar
tot el seguici d'injustícies

Amic
amb quina facilitat
avives els sentits
no canvies el color
a les teues paraules en roig
roig
també és el color de les flames
que escalfen els hiverns
i no voldria quedar glaçada

- Xelo Llopis-

Al barri de Sant Feliu

Amb ulls cansats
i mirada d'infant
hem tornat al barri
que ens va veure créixer
ara carrers plens de cotxes
abans xiquets cordes i  balons
en  fer-se fosc
brams de mares
cridant a viva veu

Hem tornat al barri
el vell mur 
d'aquell hort de tarongers 
que travessàvem per un forat 
ha donat pas a un carrer infinit
gairebé tant 
com la nostra inabastable imaginació
l'almàssera que ens servia d'amagatall
ja no existeix
el veïnat s'ha renovat
i malgrat les absències 
pels seus carrers
saludem als que encara hi són 
recordant-nos
les mil i una trapelleries.

Hem tornat al barri aquell 
d'on potser 
mai hem volgut eixir

Imatge: Dima Dmitriev

De matinada

Marxares de matinada
molt abans 
que el dia clarejara 
sense fer soroll
sense adonar-te'n
despagats quedarem 
si saberes 
quantes coses han passat 
i jo sense 
poder-te les contar.

- Xelo Llopis-

Nits de foc

Poema escrit a quatre mans, les de Fidel Picó  i les meues des de la complicitat de l'amistat

    

I

No hi ha nits fredes

si t’endinses en els somnis !.

II

Hi ha nits de cotó fluix,

de llençols desfets,

de llambordes enceses.

“He tingut un somni” –va dir aquell.

‘Doncs jo el vull exercir i ara’,

li va dir abraçant-se a ell.

I tot va començar.

Les flames imparables de la llar de foc

enfilaven el mercuri roig

a quotes d’ocell que anhelava

el cim més alt.

Ambdós van exercir dos somnis fosos en un.

La síntesi de les nits de foc

havia estat acomplerta !.

De cop

De cop

t’omples de pors

totes les febleses

totes les inseguretats

t'acompanyen

el camí

ple de pedres

el cel

ple de núvols negres
horitzó incert

sense aixoplucs

sense dreceres

sense marxa enrere

-Xelo Llopis-

Imatge: Michal Klimczak

Pell endins

Pell endins
un univers germina

mentre per fora

la vida t’engoleix

Pell endins

decepcions incurables

gaubances immesurables

llunes de tres en tres

i tu sense adonar-te'n

Pell endins

abraces hores mortes

ets hoste de somnis

de desitjos inconfessables

de vida mai viscuda

Pell endins

núvols i reixes

Pell endins

tu només

per fora

pur miratge.

-Xelo Llopis-

Imatge: Jerry Uelsmann