dijous, 3 d’octubre de 2013

Pell endins






Pell endins
un univers germina
mentre per fora
la vida t’engoleix
Pell endins
decepcions incurables
gaubances immesurables
llunes de tres en tres
i tu sense adonar-te'n
Pell endins
abraces hores mortes
ets hoste de somnis
de desitjos inconfessables
de vida mai viscuda
Pell endins
núvols i reixes
Pell endins
tu només
per fora
pur miratge.

-Xelo Llopis-


Imatge: Jerry Uelsmann

6 comentaris:

  1. pell endins, insondable... tantes coses sota la derma...

    ResponElimina
  2. Un poema preciós!!! Quantes coses embolcalla la pell... molt més que cel.lules, teixits i aparells, molt més...

    ResponElimina
  3. Pell endins, sentir el sentit esbossa versos...

    ResponElimina
  4. Pell endins, cervell endins, pensaments que remouen coisors inconfesables.
    Meravellós.
    Una besada dolça.

    ResponElimina
  5. Tu, pell endins. Els teus poemes, la pell. Una besada virtual, però sense miratges.

    ResponElimina
  6. Colpidor poema, arriba pell endins, fins al cor, a l'anima.
    Genial!
    L'imatge és torbadora.

    ResponElimina