dilluns, 7 d’octubre de 2013

De cop




De cop
t’omples de pors
totes les febleses
totes les inseguretats
t'acompanyen
el camí
ple de pedres
el cel
ple de núvols negres
horitzó incert
sense aixoplucs
sense dreceres
sense marxa enrere

-Xelo Llopis-

Imatge: Michal Klimczak

7 comentaris:

  1. Feblesa: a voltes ve de cop, altres lentament, i pot ser que et ballin les cames o senzillament que el sentiment davalli avall, però és bo sempre descriure-la, i tan bellament com ho fas, l'engalanes.
    Besada dolça

    ResponElimina
  2. Ho descrius magistralment. Conec aquesta sensació...

    ResponElimina
  3. Noia, fantàstic. Saps reflexar molt bé el sentiments més amagats.

    ResponElimina
  4. i quan sembla que tot això ve per a quedar-se... ulls endins el somni medicinal... i les teues paraules

    ResponElimina
  5. Mentre els peus romanen, obstinadamente, pegats al sòl i el cos pesa més del que pots suportar. Preciós Xelo! Com sempre, saps explicar magistralment, veritats del cor, de l'ànima, inexplicables.

    ResponElimina
  6. I també de cop un dia diràs prou, tornarà a sortir la dona valenta de dintre, pintaràs els nuvols de colors, faràs els camins planers i en l'horitzó veuràs sota un blau de mar la mà d'una amiga que t'espera.......

    ResponElimina
  7. Jordi ha dit...

    M'impacta la imatge, perquè vaig viure una tempesta de sorra molt semblant a Deir Az Zor, a Síria, a tocar del riu Èufrates. Entenc, en el teu poema, com la por brolla de sobte i, malgrat tot, hem de seguir fent via perquè no hi ha "marxa enrere". Potser el veritable coratge rau en saber sobreposar-se a la por continuar endavant. Meravellós poema...

    ResponElimina