dijous, 5 de juny del 2014

Anys





No pense en els anys
l'espill ja m'ho recorda
sovint em sent gran 
massa gran
quan els records s'amuntonen
i cal posar ordre
fa tant de temps ja de tot
que sembla
haver transcorregut 
en una altra vida
i tanmateix
no m'he mogut d'aquesta
l'única que tindré
altres vegades
em sent 
com un arbre a la primavera 
rebrotant amb l'alba
és llavors 
quan m'abraone 
amb força a la vida

-Xelo Llopis-

Imatge: Maria Jesús Fotocommunity



14 comentaris:

  1. Una visió del pas del temps, amb traces que pinzellen el cos, però qu enforteixen l'esperit.
    Sempre sempre és un verdader plaer llegir-te, estimada amiga, un gran plaer.
    Una besada.

    Gabriel M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ens hem creuat amb el comentaris, tu en ma casa i jo en la teua

      Elimina
  2. Mentre la saba ens renovi vivim el present, amb força, amb il·lusió, independentment de l'edat.

    ResponElimina
  3. Fas bé de no pensar en els anys, de vegades el què veiem a l'espill, és un miratge...I com que és l'única que tenim, cal que ens hi aferrem amb totes les forces a la vida ja que com diu una dita molt sabia, l'important no són els ans que vivim, sinó com els vivim i segur que, de tant en tant, ens renovarem amb moments de felicitat...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Trepitja fort, que el lloc és teu!
    On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
    La terra té per a tothom
    camins oberts.
    Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
    Trepitja ferm, que el lloc és teu
    Joana Raspall

    Ja ho saps, alena, trepitja, parla.....ENDAVANT!.

    ResponElimina
  5. Com un mirall el teu poema.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  6. l'abans i l'ara, en abraçada de versos, creuant les fronteres del temps

    ResponElimina
  7. Ja fa temps que els solcs de la vida em creuen l'imatge reflectida. Li has posat les paraules

    ResponElimina