divendres, 13 de juny de 2014

Pel camí







I és en un tram del camí 
que us vaig trobar
quina fortuna la meua
per sant i senya un clavell
i un cor atapeit d'il.lusió
de vosaltres he après
l'estima sense condicions 
braços que envolten i acullen
somriures que il.luminen tenebres
mans que guareixen
paraules que són recer
amics
ara ja ho sé 
que rere el núvol més negre 
us veuré

-Xelo Llopis-






7 comentaris:

  1. Darrere d'ell estic, somriu i estira els braços que hi vaig............................nyas!!!!, megaabraçada càlida de primavera amb polsim d'estima grossa.

    ResponElimina
  2. Darrera la boira, quan menys t'ho esperes, surt el sol...
    Bona vesprada.

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha alguna cosa, algun moment, alguna person, alguna sensació que amb un buf refrescant fa que s'esvaeixi la boira espesa.
    Besada dolça

    ResponElimina
  4. Els núvols negres se'n van i tornarà a lluir el sol.
    I els amics verdaders sempre estan al costat, amb sol o amb tempesta.

    ResponElimina
  5. Trobo recer en l'amistat i en el mot que em salva. El clavell sempre ha estat la meva flor més estimada...

    ResponElimina
  6. Camins plens d'amistat i companyia, gràcies Xelo per a compartir i ser !

    ResponElimina