dimecres, 11 de juny de 2014

Amiga







A tu 
que estimes amb veu baixa
per no trontollar altres vides 
abraça
tan fort com pugues
res t'has de portar
conserva el tacte de la pell
intacte entre els teus dits
el formigueig dels besos
vull veure en el teu rostre 
com regalima el goig
viu amb bogeria
el fugaç instant
i la dèria dels teus dies

-Xelo Llopis-


5 comentaris:

  1. M'agrada molt això d'estimar en veu baixa, l'amor no vol soroll...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Quin bon consell, un poema cosit amb instants de joia, preciós!!

    ResponElimina
  3. Bon poema. I bon consell, Xelo, jo procuro portar-lo a la pràctica sempre que puc.

    ResponElimina