divendres, 9 de maig de 2014

Pel meu carrer




Pel meu carrer
passava la vida
l'esmolador
el carro de les escombraries
els xiquets cantàvem
el "pim pam pura"
passava el pellero
el vinater
també el sereno
Antonio l'ouero
i els xiquets del Raval
camí de l'escola
pel meu carrer
passava la vida
la real
la imaginada
i les estacions
amb sol o pluja
portaven la batuta.


-Xelo Llopis-

Imatge: Dima Dmitriev

13 comentaris:

  1. Passa el temps, passa la vida. Resten, amargs o dolços, els records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tot ens passa Glòria mentre suren els records

      Elimina
  2. El temps i els oficis. Com en un mirall, em miro en aquest poema.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  3. Potser vivíem al mateix carrer, perquè al meu, també hi passaven aquestes coses...I és que va haver-hi un temps, que tots els carrers estaven dibuixats amb les mateixes vivències! Ara les recordem amb un somriure als llavis...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. contenta que hages conegut un carrer igual

      Elimina
  4. Excel·lent visió de la vida, dels records, del poble, del pas del temps.
    Encantat de llegar-te... sempre.
    Besada.

    ResponElimina
  5. tan cert com que passàvem nosaltres sent també vida de poble, d'amics i d'amors

    ResponElimina
  6. Aquest darrer teu m'agrada especialment per allò nostàlgic que té, com de casa vella i humil. No sé, simplement m'agrada. :)

    Una abraçada gegant i a continuar, feinera! :)

    ResponElimina