dijous, 28 de novembre de 2013

Hora punta




Al meu cap
sempre és hora punta
trànsit incessant,
carrils atapeïts de records
esgarips de les botzines
direccions prohibides
desitjos escanyats
empenta retinguda
carrers sense sortida.

-Xelo Llopis-

4 comentaris:

  1. Per sort l'hora punta no dura eternament. És tan sols això, una hora, un temps que irremeiablement ha de passar; però acaba en algun moment o altre.

    ResponElimina
  2. El teu poema em recorda situacions semblades. Tingues confiança, ja passaran, segur.

    ResponElimina
  3. Ben cert! Tant fisiològicament com emocionalment. Ains... aquest carrerons entre les circumval•lacions de la matèria grisa!

    Montse.

    ResponElimina