A Encarna Roselló
Té el somriure dolçels ulls de cotó fluix
la frescor de la rosada
l'emoció a frec de pell
té els braços sempre oberts
la mà roman estesa
disposada a acaronar
té la taula parada
amb pastissos de tendresa
un rebost
ple de licor d'alegria
té una bicicleta
i ganes de ballar
també té la mar
té gana
deixem-la
i el món es menjarà
té la clau que encén el sol
té un tresor
curull d'amor
i nosaltres
ens l'estimem
no pel que té
més bé
per com és.
-Xelo Llopis-
Sublim !!!
ResponEliminaVeure'm en aquest rebost que tant m'entusiasma no saps el goig que em fa!!.
ResponEliminaJo no la conec encara personalment però sembla ser un solet. Besets a les dos!
ResponEliminaUn poema molt bonic!
ResponEliminaFelicitats a les dues.
Caram! Molt entranyable!
ResponElimina