diumenge, 16 de juny del 2013

Presentació Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula" Almussafes 14 juny 2013


Va ser un plaer l'encàrrec rebut, presentar el poemari de Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula", per poder expressar la grandesa de la seua poesia ... va ser a Almussafes el 14 juny 2013








ANTONIO SKARMETA escriptor xilè va dir “La poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita” i pel que veig almenys als que estem ací se'ns fa necessària.

Pels que no sabíem de la seua existència, Miquel va irrompre en les nostres vides a través de la xarxa, a mi en particular,  em va arribar en la seua etapa més reivindicativa i critica al model de societat actual, sempre amb el puny en alt i ple missatges fortament carregats,  des de la seua vessant més lluitadora, …de tant en tant, el puny es tornava mà, però no una mà qualsevol, una mà càlida i dolça,  que volia compartir amb tots nosaltres un bocinet de tendresa vestida de poesia, primer era la d'uns altres, a poc a poc, al final de cada poema apareixia el seu nom (l'artístic) així quasi a diari, de manera que …. ens ha mal acostumat,  perquè llegir la poesia de Miquel, és una de les millors addiccions que un pot tenir.

Cada poema de Miquel és un pessic als sentits, ens sacseja l'ànima i d’una manera subtil , ens convida al somni i també a la reflexió.

Res li és aliè i vers a vers com puntes de coixí va teixint una teranyina de la que no volem alliberar-nos.

La poesia d'aquest home ben arrelat a la seua terra, i als moments que per generació li ha tocat viure , ens fa viatjar per l'extensa geografia dels sentiments, de nord a sud: de la por… al plaer, d'est a oest: des l'estima… a la ràbia passant pel desig i els somnis.

 Amb els seus versos , gaudim de l'aventura de l'exaltació dels sentits i sovint …. ens trobem amb el redós de la nostra intimitat


 La imaginació de Miquel, com la seua nina libèl·lula, té ales i vola tan alt com pot, entre núvols de cotó, blancs  o rojos, pel cel serè d'un capvespre plàcid de mar  o de muntanya, però sobretot sap capbussar-se en el cor del seu món interior, i com ell diu  "el centra i desconcentra" i és ací  en el seu  inabastable món interior, on s'adquireixen els matisos més vius i l’esclat més intens , on les paraules deliciosament enfilades s'assemblen a una partitura musical.

En llegir els seus versos i conèixer-lo una poc com a persona, amb certa modestia , m'atreviria a dir que Miquel és un lúcid sensual, que intenta i  a més  arriba a aconseguir-ho ,  lligar  els instants que conformen cada moment viscut, o somiat, conscient com és  de la qualitat efímera de tots els plaers.

Lluny de les disfresses,  amb cada vers es desfà d'una peça de roba, deixant al descobert la seua ànima, per descubrir-nos  el seu món interior, rodó, gran  o petit , les debilitats, les pors, el implacabe pas del temps, amb els seus hiverns,  primaveres, estius…  i el seu ésser més íntim, reflexiu i potser més pausat, però no  quiet,  de la tardor, que està plena de llum i colors però sobretot de vida.

Encara que ell si en sap més, els seus versos com els d'aquella bellíssima cançó són "senzills i tendres" vénen embolicats com per a regal i farcits de simbolismes  és fàcil trobar: cercles, mons rodons, petits o grans, somnis, naufragis, atzars, fades, sirenes, palmeres i algun tango…. gotes de mar o de pluja.

Si la seua poesia tinguera olor o gust, podriem percebre la salabror del mar i l'aroma … de romaní i  timonet, …. sens dubte els paisatges que l'han acompanyat són ben presents en el poemari.

En el poema “GOTA DE MAR” apareixen alguns d'aquests simbolismes esmentats:


GOTA DE MAR

viatger errant
impenitent caminant
nàufrag oníric
entre la pluja d'estels i l'oceà
entre planetes redons
em segueix un rastre
de formes sinuoses
cercles de llum

que petit i que gran és el meu món
nina del somriure
i tu ets, vida meua
per atzar
la meua salvació

quin vent més fresc
em porta flaires
de timonet i romaní

i una gota de mar


Altres vegades es descorda poc a poc, amb molta subtilesa fins a quedar nu, posant al descobert la seua esencia, aquella que roman intacta, com mostra els seus poemes evocant la infantesa

La poesia de Miquel Català,  ve sense prospecte, però és com alguns medicaments, té efectes secundaris,  mai et deixa indiferent.

No us sorprengueu, si en obrir el poemari que ara presentem per qualsevol de les seues pàgines , escolteu algun so, ja us he dit abans que aquestos versos tenen alada la musicalitat, i és posible escoltar els batecs del seu autor,  que ha posat el sentiment més tendre en cada vers, perquè a nosaltres , ens arriben en forma de caricia.

A aquesta Nina que ens té corpresos li desitge llarga vida  com a font d'inspiració del seu autor , ja que per a tots nosaltres,   és un goig per als sentits llegir els versos que per ella brollen.


Enhorabona Miquel



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada