Rebel

Podreu retallar-me

els drets

les llibertats

l'esperança
humiliar-me

però amb la fermesa
que dóna la dignitat

no aconseguireu

emmudir la ràbia

d’aquesta  l’ànima rebel.

-Xelo Llopis-

S'estimaven

S'estimaven

i tant que s'estimaven

sense ahir

sense demà

sense albades

sense capvespres

sense por

gratant cada segon d’un ara

acollit com un regal

S'estimaven

des del silenci

amb deler

amb tendresa

en solitud

amb ulls clucs

S'estimaven

i tant que s'estimaven

-Xelo Llopis-

Glòria

A Glòria Mengual

Si escurcem distància

farem del somni l'abraçada

del teclat la veu

de les paraules lligams d'amistat

sóc afortunada

tot això ja ho vam fer

i ara irremeiablement

el teu record el duc a l'ànima

i la soledat és només un mot.

-Xelo Llopis-

Un paper

Massa temps de silenci

ja no sé parlar
la veu fuig

les paraules naixen mudes,

dóna'm un paper

t'ho contaré tot.

-Xelo Llopis-

Farmaciola

Hi ha moments

de debilitat infinita,

solitud immensa

tristesa adherida a la pell

impossible de desenganxar,

bon moment per obrir

la farmaciola on guarde

dies lluminosos,

bocins de vida plena

escrits en xicotets 
trossets de paper

per no oblidar-me’n

agafe un a l'atzar

me'l prenc

i endavant.

-Xelo Llopis-

Poble malalt

El poble està malalt,

el poble s'asfixia,

de les urnes va venir
un mal endèmic
balafiant a mans plenes

d'impunitat per als  poderosos

desgavells per tot arreu
xafa al dèbil, nodrix al fort.

Ara, comença la metàstasi 
en totes les artèries

els vampirs li xuclen la sang

amb discursos grandiloqüents,

buits de continguts
plens de fal·làcies.

El poble necessita amb urgència

un trasplantament múltiple d'òrgans

els que té estan putrefactes

urgix renovar i omplir-los

de bells valors, nous  ideals,

d’esforç , empenta
i fermesa en la lluita col.lectiva.

El poble s'asfixia

amb el fil de veu que li queda

reclama l'oportunitat

de recuperar per refer 
la vida que li estan prenent.

-Xelo Llopis-

Perduda

Pobreta de mi,
ni distinguir sé

els punts cardinals

perduda estic,

però puc orientar-me

per la geografia del teu cos,

la melodia de la teua veu,

la bellesa de les teues paraules

no esborres les  petjades

i amb la llum del teu esguard

podré trobar-te


-Xelo Llopis-

Silenciosament

Tendrament  t’estime,

com als somnis que perseguisc

quin prodigi el teu, foragitar

l’ensopiment d'un cor

que lentament bategava.

Amorosament et pense

mirant-me amb  ulls clucs

per absorbir i retenir

totes les sensacions.

Suaument em creixes
com arrels de setí

dins molt dins.

Silenciosament

vull seguir-te estimant.

-Xelo Llopis-

Caure

No volia baixar d'aquell bell núvol

sense graons ni baranes

paüra per si es trencava en mil trossos

allà dalt feia niu una ànima somiadora

per covardia o  feblesa

li espantava  veure la vida a ran de terra

el seu núvol era blanc, suau, dolç, tendre

Estimava un somni

amb tanta força!

tot sabent que només era un somni

l’ encoratjava de dia

li donava recer a les nits.

Baixar caient

i després...

què seria d'ella? 

quina lassitud
recompondre's de tanta desfeta

-Xelo Llopis-

Si véns

Fred

el cor em tremola

però encara hi ha caliu

i llenya seca de taronger

des de la llunyania

m'arriba la teua escalfor

sola no puc revifar aquest foc

em manca l’alè.

Si véns

porta'm una abraçada

farà d'espurna

paüra tinc

a quedar glaçada.

-Xelo Llopis-