I és en un tram del camí
que us vaig trobar
quina fortuna la meua
per sant i senya un clavell
i un cor atapeit d'il.lusió
de vosaltres he après
l'estima sense condicions
braços que envolten i acullen
somriures que il.luminen tenebres
mans que guareixen
paraules que són recer
amics
ara ja ho sé
que rere el núvol més negre
us veuré
-Xelo Llopis-
Darrere d'ell estic, somriu i estira els braços que hi vaig............................nyas!!!!, megaabraçada càlida de primavera amb polsim d'estima grossa.
ResponEliminaDarrera la boira, quan menys t'ho esperes, surt el sol...
ResponEliminaBona vesprada.
Sempre hi ha alguna cosa, algun moment, alguna person, alguna sensació que amb un buf refrescant fa que s'esvaeixi la boira espesa.
ResponEliminaBesada dolça
Els núvols negres se'n van i tornarà a lluir el sol.
ResponEliminaI els amics verdaders sempre estan al costat, amb sol o amb tempesta.
Trobo recer en l'amistat i en el mot que em salva. El clavell sempre ha estat la meva flor més estimada...
ResponEliminaCamins plens d'amistat i companyia, gràcies Xelo per a compartir i ser !
ResponEliminaPlens de bondat...
ResponEliminaAbraçada!