dimarts, 29 d’abril de 2014

A Montse Vergés




Avui sens dubte serà un d'aquells dies que surarà en la memòria de Montse Vergés i Porter, i nosaltres podem sentir-nos afortunats per poder acompanyar-la  i participar d’aquest moment tan especial.
Molts de vosaltres coneixeu a Montse des d'un vessant bastant diferent a la que avui se'ns mostra, per a tres personetes és la mare, per a una la filla, també és germana, per a altra és la companya, per a molts la coneguda i per a un bon grapat d'afortunats l'amiga.  Però avui i en aquest precís moment serà,  …és, una dona més vulnerable encara,  perquè quan jo acabe i tingueu a les vostres mans el poemari no penseu que és un llibres més, tindreu la nuesa feta paraula.
Li he donat moltes voltes de com enfocar aquesta presentació que per a mi suposa un exercici de molta responsabilitat, per als que vivim i venim del sud, el nord és un referent i aquesta ciutat en particular el cim d'una muntanya, però no parlarem de la lluita inacabable la nostra missió ara és la dona que tinc al meu costat. Així doncs , recuperant una vella fórmula ja en desús ….t'he escrit una carta.


Estimada Montse:
Ara, en aquests temps, que ja no s'escriuen cartes, que l'únic que omple la nostra bústia són rebuts i propaganda, he volgut escriure't una, i a falta de direcció postal on remetre-la, hauràs de disculpar el meu atreviment, per llegir-la davant de tothom.
Vaig ensopegar amb tu gràcies a la xarxa i una nit d’un gener  qualsevol el teclat i la pantalla d'un ordinador es va convertir en pell i veu, des de llavors els fils d'estima han anat cosint aquesta amistat salvant a la maleïda distancia.
El juliol de l'any passat en un marc semblant tu parlaves de mi, avui voldria tornar-te amb gratitud aquell moment inoblidable.
Quan vaig llegir el títol del poemari “Fractals de lluna, sutge, mel i mató” el primer que em vindre al cap  va ser és el nom d'una recepta de cuina, lògicament no ho és , encara que ben bé podria ser-ho,  perquè resseguint el rastre que deixen les teues paraules arribaríem a fer l'ésser humà que habita en cada plec,  i tindriem un menú amb entrants, primer, segon plat, postres i encara ens quedaria per fer un bon ressopó.
Són moltes les sensacions que m'han passejat per dins i per fora, la pell s’eriçava involuntàriament i m'he vist enmig d'un bucle del que parlaves aquella nit en una cantonada de la Rambla i del que o he sortit disparada o m'ha engolit amb dolçor, perquè llegir-te a tu és estar amb tu, veure't i escoltar-te i sentir com acaricies  i arrapes  la vida alhora, te l’engoleixes per vomitar-la després encadenant amb mestria paraula a paraula per conformar aquest maridatge entre la poesia i la prosa poética.
Crec que quan s'escriu poesia es fa des del rerefons de l'jo més íntim, on s’embasten les paraules per donar-li forma als versos i són moltes les ocasions que aquestes paraules són com botons o cremalleres d'un vestit que es descorden poc a poc abans de quedar nus, sens dubte escriure i fer-ho com tu ho fas és un gran exercici d'introspecció.
Els teus cognoms et delaten, i per això saps bé del que parle, no debades en les teues arrels i per les teues venes hi ha literatura a vessar.
Ser filla de qui ets potser et faça jugar amb avantatge, però no del tot, l'avantatge ets tu per tu mateixa, el teu tarannà rebel, inconformista però sobretot lluitador i compromès és el que t'ha fet créixer com a persona i ací està el teu gran avantatge.
Sent una profunda admiració per tu la teua lucidesa ratlla la bogeria, la que et fa moure't i parlar en el teu llibre de tantíssimes coses tan properes, tan íntimes tan senzills i complexos alhora, de lectura més que agradable que et pessiga tot l'arc dels sentiments.
Vas sense aturador per la vida desprenent entusiasme, emocionant, patint de vegades i inundant-nos a tots amb aquest brollador de paraules, conceptes, sentiments, enyorances i vivències que destil.len per aquest poemari.
T'agraïsc la confiança que en mi has dipositat per estar un dia tan especial amb tu, fent-te costat.
Ara sí, he d’acomiadar-me, que ja ha arribat el moment que tots esperen, el de poder escoltar i descubrir la màgia dels teus versos i tant de bo donen via lliure a les emocions i gaudisquen tant o més com jo ho he fet.

Barcelona 27 de març de 2014












4 comentaris: