En ocasions és complicat fer ús de les paraules, sobretot quan la complicitat i la il · lusió van de la mà."Guarda'm el secret", va arribar a Pego el 21 de juny, just un any després de la seua primera presentació a Xàtiva, i ho va fer sabent que li esperava l'estima i el comboi d'un grapat de bona gent que a la primera xiulada acudixen per participar en el recital, sent ja peça imprescindible de cada presentació.
He fet i refet aquesta crònica - relat moltes vegades, posant les afectuoses paraules que Joan Femenia i Encarna Roselló van dedicar, fent també la cronologia de l'acte, des de la meua arribada a Pego on ja m'esperaven Joan i Esther, per després esborrar-ho tot, no amb ànim de menysprear, NO, senzillament va ser una vesprada / nit màgica, i les imatges parlen per si soles.
L'acte va començar a les 8 de la vesprada, tot i que en les hores prèvies ja es respirava el bon ambient que després gaudiríem.
Ferran Moya va voler participar de l'acte com millor sap fer-ho
El saló d'actes de la Casa de la Cultura de Pego, es va omplir i això cal agrair-ho a Joan Femenía, pegolí de sang i esperit, que en els dies previs va posar el seu afany per donar a conèixer l'acte de la presentació i recital del poemari.
Per aprofundir un poc més, es va projectar un vídeo molt entranyable fet especialment i amb molt d'afecte per a la presentació on alternavan imatges de Pego i meues . Crec que va agradar si ens deixem portar per l'aspecte dels allí presents, la qual cosa cal agrair novament a Joan Femenia.
A partir d'ací les emocions van anar fluint, primer amb la intervenció de Joan Femenía, que sense saber-ho anava a mostrar-se davant els seus veïns amb una vessant per a alguns desconeguda, deixava un moment el seu tarannà d'home lluitador i reivindicatiu de tots els valors que aquesta societat fa perillar, per una faceta més dolça i sensible com la que mostra quan té davant seu la poesia .Menció especial a Encarna Roselló, la veritat és que sense ells dos m'haguera perdut moltes emocions viscudes en els últims mesos.
Paraules d'agraïment a tots
"Retrocedint en la memòria, recorde la primera
presentació que Encarna Roselló i jo li vam fer a Xelo el propassat 1 de
febrer. Fou a Xàbia, el poble de Encarna, i gràcies a la seua inquietud i
empenta em va convèncer per ajudar a presentar un poemari d'una poetessa a la
que cap dels dos coneixíem personalment però si seguíem al facebook.
Hores de treball, reunions, comboi, nervis, incerteses...vindrà gent?...punxarem?..li agradarà a Xelo la presentació?...
Va arribar el dia i tot va eixir rodat. Xelo estava satisfeta i això, per nosaltres, era el major èxit possible. Mirar els seus ulls i vore'ls brillar no tenia preu. Ella va confiar en nosaltres sense saber qui érem i què li esperava.
El 19 d'abril vam fer la segona presentació a La Marina Alta, concretament al preciós poble de Xaló. La por era, perquè no dir-ho, palesa. Un poble petitet,...un divendres a la nit...l'angoixa era molt intensa a mesura que ens apropàvem a eixa data. No obstant això, unes paraules de Xelo ens van tranquil.litzar quan li vam transmetre que tal volta estaríem en família. Ens va dir:..."tranquils...res no importa...us he conegut i amb això estic pagada". Aquestes paraules significaren molt per nosaltres i van fer que els neguits s'esvairen com s'esvaeix una carta en les mans d'un mag. I vam omplir la sala del museu de Xaló. Fou un èxit absolut...munts d'emocions desbordades...els amics, la gent que va col.laborar, tots plegats vam gaudir d'una vetllada que mai no oblidarem.
I ara?...ara Xelo ve a Pego, al meu poble, a ma casa, i això és algo molt especial per mi com especial fou per Encarna Xàbia. Ara que ja ho tenim ací confese estar molt orgullós de ser pegolí i molt orgullós del meu poble."
Arribats a aquest punt ...... Joan es va encarregar de donar tota mena de detalls d'alguns aspectes de la meua vida
És el moment en que pren la paraula Encarna Roselló, una dolçor de dona
Bona nit
a totes i tots!!
Els versos de "Guarda'm el secret" van entrar a la meua vida quan encara no estaven recollits dins del poemari, i formaven part del blog de Xelo "Un rebost de paraules", la senzillesa dels seus versos, la frescura, la naturalitat i el seu llenguatge directe em van captivar de seguida. Sempre he dit que m'agrada la poesia perquè amb poques paraules ens pot transmetre molt, i Xelo fa seua aquesta premissa i és capaç en dos versos d'encomanar molta tendresa i estima com en aquest que diu.....
Si vols pots anar-te'n lluny
però pren la meua mà.
Xelo LLopis escriu qualsevol pensament, qualsevol idea que li pot sorgir escoltant una cançó, viatjant en cotxe o potser caminant per l'albereda de la seua ciutat. Els poemes que es presenten en el llibre són fruit d'una etapa de redescobriment personal; fills de la espontaneitat i la frescor de pensament i han estat gestats en moments curiosos i fins i tot divertits.
Tot és vàlid per a escriure eixos versos que fan del poema una raó de ser, i ho fa des de la profunditat d'una persona que es despulla davant de les emocions.... ·"escric des del cor i des de les entranyes, res del que m'envolta m'és indiferent" va dir en una entrevista i d'aquesta manera, amb una tendresa colpidora ens parla de la il·lusió i l'amor, de la lluita i ens empeny a sortir al carrer, o ens parla també del pas del temps i el neguit per les absències, i ho fa sense disfresses, amb l'ànima nua.
En aquest poemari publicat per l'editorial Germania dins la col·lecció "Mil poetes i un país" trobem com cada poema és fa un pessic al mapa dels sentiments i ens trau cap a fora emocions a les que aparentment li hem donat l'esquena, no sé si per deixadesa, per la rutina diaria o perquè aquest temps foscos que estem vivint no ens deixa veure'ls amb l'espontaneitat que ho fa Xelo, ella reflexa els moments que estem vivint diàriament com a prosa de que la vida està plena de sentiments i sensacions, i com una formigueta aconsegueix que paraula a paraula, vers a vers autora i lector ens endisem en el mateix camí.
M'agradaria acabar llegint-vos un poema que Fidel Picó va dedicar a Xelo i a la seua poesia i en el qual em sent reflectida en aquest versos que escriu, per que a mi, igual que a ell també se m'abraonen amb vehemència un conjunt de sentiments en llegir la poesia de Xelo LLopis.
Els versos de "Guarda'm el secret" van entrar a la meua vida quan encara no estaven recollits dins del poemari, i formaven part del blog de Xelo "Un rebost de paraules", la senzillesa dels seus versos, la frescura, la naturalitat i el seu llenguatge directe em van captivar de seguida. Sempre he dit que m'agrada la poesia perquè amb poques paraules ens pot transmetre molt, i Xelo fa seua aquesta premissa i és capaç en dos versos d'encomanar molta tendresa i estima com en aquest que diu.....
Si vols pots anar-te'n lluny
però pren la meua mà.
Xelo LLopis escriu qualsevol pensament, qualsevol idea que li pot sorgir escoltant una cançó, viatjant en cotxe o potser caminant per l'albereda de la seua ciutat. Els poemes que es presenten en el llibre són fruit d'una etapa de redescobriment personal; fills de la espontaneitat i la frescor de pensament i han estat gestats en moments curiosos i fins i tot divertits.
Tot és vàlid per a escriure eixos versos que fan del poema una raó de ser, i ho fa des de la profunditat d'una persona que es despulla davant de les emocions.... ·"escric des del cor i des de les entranyes, res del que m'envolta m'és indiferent" va dir en una entrevista i d'aquesta manera, amb una tendresa colpidora ens parla de la il·lusió i l'amor, de la lluita i ens empeny a sortir al carrer, o ens parla també del pas del temps i el neguit per les absències, i ho fa sense disfresses, amb l'ànima nua.
En aquest poemari publicat per l'editorial Germania dins la col·lecció "Mil poetes i un país" trobem com cada poema és fa un pessic al mapa dels sentiments i ens trau cap a fora emocions a les que aparentment li hem donat l'esquena, no sé si per deixadesa, per la rutina diaria o perquè aquest temps foscos que estem vivint no ens deixa veure'ls amb l'espontaneitat que ho fa Xelo, ella reflexa els moments que estem vivint diàriament com a prosa de que la vida està plena de sentiments i sensacions, i com una formigueta aconsegueix que paraula a paraula, vers a vers autora i lector ens endisem en el mateix camí.
M'agradaria acabar llegint-vos un poema que Fidel Picó va dedicar a Xelo i a la seua poesia i en el qual em sent reflectida en aquest versos que escriu, per que a mi, igual que a ell també se m'abraonen amb vehemència un conjunt de sentiments en llegir la poesia de Xelo LLopis.
SOBREVOLANT
Al matí
al migdia, m’arriben els teus poemes.
Traspassen
la velocitat de la llum
sobrevolant
els meus batecs
també
d’altes i sentides volades,
i
penetren als meus murs de cotó fluix.
Mentre,
cau aigua, i el meu tedi
deixa pas
a la lectura dels teus seculars crepuscles,
onades
que xopen el meu buit.
Una pluja
de mots se m’abraona amb vehement alçada.
Traspasses
el pont dels escollits;
el llaç
necessari a tants cordons
segmentats,
perduts a la intempèrie
o
desballestats per tants segles rutinaris de misèria.
Plou i és
primavera i les flors dels ametllers
dibuixen
de blanc i claredat els meus túnels.
És quasi
cada dia, i de reüll miro el mòbil.
D’amagatotis...esguardo
els teus núvols blancs
com nates
impossibles. Miro la pantalleta
per si hi
ha un avís.
Guaita !,
vibren els ocellets del sud.
Em
sobrevolen llurs batecs, travessen l’Ebre
amb els
seus ponts. És primavera i em cau
una pluja
de mots se m’abraona amb vehement alçada.
MOLTES GRÀCIES!.
Arribats a aquest punt comença el recital i va ser amb la dolçor de la veu de M. Teresa Martínez Sentís, que ja ha musicat diversos poemes
Àngels Gómez: Laura
i I succeïx
Vicent Balaguer: No em penedisc
Vicent
Ivars: Trenc d’alba i Món Interior
Diana: Abraçada i De major vull ser
Juanxo: Sortim al carrer i Desitjos intims
Isabel
Martí: Per tu i Pluja als ulls
Txin: Instant
Víctor: Si vols i Amics
Carmina: S’estimaven i Per estar junts
Jaume: Al meu pare i Estime la gent
.jpg)
Xavi Morant La casa del meu cos i Quan vullgues
Encarna: Una aclucada d’ull i Guarda’m el secret
Joan: Un cafè i Mesurar
Ara era el torn d'Esther, que a més d'emocionar-nos ens va deixar bocabadats
Juanjo Sala, va voler formar part en la teatralització de "Benvolgut cavaller"
Esther Villanueva: Benvolgut cavaller i Fer l’amor amb tu
Xelo: A un amic i Tal com és (dedicats a Joan i Encarna)
Des d'Alcoi va arribar aquest ram, quina sorpresa! Gràcies Josep Viceent Bou.
Les hores prèvies així com el recital van ser una festa però encara quedava nit per davant
Des d'Alcoi va arribar aquest ram, quina sorpresa! Gràcies Josep Viceent Bou.
Les hores prèvies així com el recital van ser una festa però encara quedava nit per davant
Un bon exemple de quan els sentiment esborronen la pell
Fantàstic, me n'alegro molt.
ResponEliminaMoltes felicitats!
Felicitats!, ens descrius un acte que va ser molt entranyable.
ResponEliminaMeravellosa nit! al cor ben guardat...
ResponEliminaQuina nit de joia Xelo... Que siguin moltes més...
ResponEliminaQuina penya, que maco. Preciós!
ResponElimina