dilluns, 23 de setembre de 2013

Esperant la son



I mentre espere la son
tanque els ulls
ixen a ballar 
somnis i vivències 
cabòries i febleses 
angoixes i desitjos 
gojos i tristeses
i la son 
no ve 
la pista de ball 
s'omple de gom a gom 
i tots els neguits
i totes les joies 
s'agafen de la cintura 
i ballen a la conga 
però la son 
la son
no ve

- Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

9 comentaris:

  1. i al coixí de l'insomni li dius: vinga! ja! ballem la darrera peça...

    ResponElimina
  2. Quantes i quantes nits insomnes... M'agrada aquesta agafada per la cintura... el ball és continu.
    Besada.

    ResponElimina
  3. Ai, l'insomni, pot ser font de neguits, però a vegades també pot ser font d'inspiració.
    Al menys a mi em sol passar.

    ResponElimina
  4. Quan em desvetlli pensaré en el teu poema i posaré els meus neguits a ballar la conga!
    Genial :-)

    ResponElimina
  5. tinc por de l'insomni.... la gran sala de ball de l'insomni.....

    ResponElimina
  6. tinc por de l'insomni.... de la gran sala de ball que convida a dansar tots els neguits....

    ResponElimina
    Respostes
    1. a les hores insomni sovint ixen més els neguits i les incerteses que les joies

      Elimina
  7. Això faré jo, ballaré la conga també mentre espere la son, i fora neguits, que la nit d'ells va ben plena.

    ResponElimina
  8. I aquest insomni que em fa ballar !!

    ResponElimina