dijous, 6 de juny del 2013

Pluja als ulls



La dona que em mira
des de l'espill
té pluja als ulls
la mirada trista
somriu amb timidesa
conec el gest
darrere d'aquest somriure
amaga al món
misèries i desencisos
voldria abraçar-la
el vidre glaçat 
m'ho impedeix
no em diu res
segueix callada
però aquests ulls
plens de pluja 
parlen per ella

-Xelo Llopis-

Imatge: http://marabc.tumblr.com/

9 comentaris:

  1. T'he trobat als mots lleugers i de solc profund...

    ResponElimina
  2. I a vegades, la dona que mira al mirall inevitablement mos sembla irreconeixible... Trist però bonic! :)

    ResponElimina
  3. Oh! Xelo, tinc la sensació que parles de mi, tinc els ulls plens de gotes de cansament. Un petonet.

    ResponElimina
  4. M´he vist en eixe espill Xelo, però després de la plutja sempre ix el sol.

    ResponElimina