dijous, 26 d’abril del 2012

He de planxar






I ara he de posar-me a planxar,
quan en realitat voldria escriure,
lluny d'interferències  quotidianes,
per a donar-li forma
a emocions  que m'arrabassen l'alé,
descriure  llàgrimes dolces.

Però he de planxar,
i repassar la roba ,
i cosir aquell botó
que les teues presses em van arrencar,
escriuria per a no oblidar
la suavitat de les teues besades,
però el mecanisme casolà
continua sent  manual .

(Xelo Llopis)

Imatge Edgar Degas

1 comentari:

  1. Tot el que és manual és artesania..., desfer l'arruga..., planxar el vent perquè arribi la calma...

    Des del far una abraçada sense planxa.
    onatge

    ResponElimina