Cosir

Guardem dèries i neguits 
entrebancs i trencacolls
ha arribat el moment 
de treure fil i agulla 
i posar-nos a cosir
amb les rialles compartides 
ens farem un vestit
i dels somnis 
que ens lliguen a la vida 
omplirem de flors la tela


-Xelo Llopis-

A Toni

Potser

per aquest sobtat adéu

alguna llàgrima

em xope  la cara

un nus impertinent

impedisca les paraules

però tu amic meu

sense adonar-te’n ja

fas que el gest

m'espente  a somriure

tinc el cor

curull de bons

i millors moments

dolços com la teua bonhomia

no cal maquillatge per evocar-te

ni deixaré espai per a la tristesa

malgrat que la ràbia  m’envaïsca

l’ànima rebutga

concebre’t

d'una altra manera

em dol amic

convertir-te en record

però per força

he de seguir estimant-te

i seràs 
per sempre somriure

-Xelo Llopis-

Cosa de dos

És difícil barrejar 
la teua perfecció
amb la meua malaptesa
tu surant com l'oli
jo encongida
tu caminant plàcidament
jo nadant contracorrent 

-Xelo Llopis-

Plou

Plou i camí de l'escola 

els xiquets boten bassals

Plou i la humitat

eixampla el buit de les absències

Plou i camine a contracor  

cap a la immediatesa del meu destí

Plou i m'ature

amarada de records

-Xelo Llopis-

De la feblesa

A la mare

M'havien parlat

de la feblesa

per haver nascut dona

però l'únic que vaig veure

va ser la dolçor de la teua mirada
la calidesa de les teues mans

als teus ulls

cap indici de debilitat

mai et vas amagar davant l'adversitat

i mira que n'hi va haver

Sempre arromangada

dels infortunis feies bugada

afrontant amb tenacitat

tot el que anava venint

ni un mal gest

ni un lament

és el que hi ha - deies-

Vas exercir magistralment

sense titulació

sense cursos d'adaptació

totes les ocupacions de la vida

filla neta germana esposa mare iaia veïna amiga

sense defallir

vas fer per tots

que el viatge fos lleuger

oblidant el teu ésser

M'havien parlat

de la feblesa

però amb tu 

mai la vaig veure

-Xelo Llopis-

Imatge: Katharina Jung

Desig

Aquest desig latent

de fer-te dolça la vida

sovint entropessa

amb maleïda línia 

dels teus límits.

-Xelo Llopis-

Imatge Anja Büehrer

Gràcies

A la Xelo no la conec personalment, però he de dir del seu bloc que el què ella hi escriu, sempre em transmet sensacions agradables, penso que en el seu rebost hi guarda un munt de sentiments i de tant en tant, ens els regala en forma de paraules, confegint poemes plens de sensibilitat...Paraules senzilles i tendres!!!

M. Roser Algué Vendrells.

 A Glòria Bosch i Morata, perquè cada dia ens arriba la màgia de la poesia i de qui tant aprenc, pel seu blog http://elglobosblog.blogspot.com.es/

va per ella.

Remembrança

Densitat de les hores 
remembrança
d'un pretèrit joiós

-Xelo Llopis-

Imatge Csilla Zelko

Absència

Mare és per a tu

Murmura el silenci 

en la buidor de la casa

àvida de tu

on aquesta fosca nit
el ressò es fa present
i els records

encenen estels

Estreny-me la mà
perquè els records

amaren la teua absència

Acosta'm els llavis
besa'm l' ànima

Torna
abraça'm fort 

l'enrenou

dels teus passos

em falten

-Xelo Llopis-

Imatge Martin Marcisovsky

Mare

Mare
ja no correràs darrere nostre
sabatilla a la mà
després de fer una malifeta. 

Ara som nosaltres
qui t'hem posat les sabatilles
per calçar-te
els peus cansats
de xafar innombrables vegades
el vell camí de l'absència
tostemps buscant
com arribar
on jeu el pare
al qui fou
el teu veritable amor 

Mare
hem vist com els anys
potser van marcir el teu esperit
mentre la teua bellesa
romania intacta
el teu somriure
ens seguirà acaronant
i omplint-nos de tendresa 

Mare
l'estima rebuda
no és per deixar-la
en els calaixos
la durem sempre damunt
perquè es veja bé
a la cara s'ha de notar
l'amor que ens has regalat 

Ai mare!


-Xelo Llopis-