dimecres, 11 de febrer de 2015

Absència





Mare és per a tu

Murmura el silenci 
en la buidor de la casa
àvida de tu
on aquesta fosca nit
el ressò es fa present
i els records
encenen estels

Estreny-me la mà
perquè els records
amaren la teua absència

Acosta'm els llavis
besa'm l' ànima

Torna
abraça'm fort 
l'enrenou
dels teus passos
em falten

-Xelo Llopis-

Imatge Martin Marcisovsky


12 comentaris:

  1. Una delícia de poema, sentiment pur, netedat en les paraules. Malenconia, tristor... l'absència...

    ResponElimina
  2. Preciós...M'agraden molt aquests" records que encenen estels"...La seva llum Il·luminarà aquesta absència!
    Petonets, Xelo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. per ella sempre hi haurà estels encesos, mil gràcies M. Roser per ser les teues amables paraules

      Elimina
  3. Maleïts camins que es fan sense tornada.
    Molt bell el poema, llàstima que siga la tristesa qui el dicta. Un beset ple de tendresa

    ResponElimina
  4. Entendridor i estremidor poema. Hi ha absències que tan sols el record fan suportables.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Sí, la pena és molt gran i és fosca la nit.
    Cal pensar que, encara que l'absència és per sempre, amb dolor, retornarà el matí.

    ResponElimina
  6. Les absències definitives pesen sempre massa... Una abraçada...

    ResponElimina
  7. Bonic, besar l'ànima per no estar mai sol ni buit.

    ResponElimina