dimecres, 15 d’abril de 2015

Cosir





Guardem dèries i neguits 
entrebancs i trencacolls
ha arribat el moment 
de treure fil i agulla 
i posar-nos a cosir
amb les rialles compartides 
ens farem un vestit
i dels somnis 
que ens lliguen a la vida 
omplirem de flors la tela


-Xelo Llopis-

17 comentaris:

  1. En sorgirà un vestit perfumat de somnis.

    ResponElimina
  2. Apa, doncs, posem fil a l'agulla i comencem a cosir coses belles...

    ResponElimina
  3. M'agradaria agafar moltes flors cada una del color d'un sentiment...I lluir-lo amb orgull amb petites estrelles que il·luminarien el meu vestit, jardí de sentiments...

    M'has recordat que de joveneta anava a cosir a casa d'una modista amb les meves amigues i cada puntada i cada embasta, es convertien en rialles...

    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tinc una imatge entranyable del que dius, la tieta era modista i donava classe de corte i confecció, recorde bé aquelles vesprades d'infància asseguda al costat de les xiques que anaven a les seues classes de costura amb molta dolçor

      Elimina
  4. Exquisit, una delícia menuda però gran
    Besada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una te la plena de flors d'alegria.... cada punta da ....bonic xelo

      Elimina
    2. tu Lídia més que cosir saps brodar!

      Elimina
  5. Un vestit nou, fet a la mida dels nostres somnis, quallat de flors .
    Bonic!

    ResponElimina
  6. El vestit el tinc mig embastat i va ben farcit de rialles que tenen la teua veu.

    ResponElimina