dimecres, 15 d’abril de 2015

Cosir





Guardem dèries i neguits 
entrebancs i trencacolls
ha arribat el moment 
de treure fil i agulla 
i posar-nos a cosir
amb les rialles compartides 
ens farem un vestit
i dels somnis 
que ens lliguen a la vida 
omplirem de flors la tela


-Xelo Llopis-

17 comentaris:

  1. En sorgirà un vestit perfumat de somnis.

    ResponElimina
  2. Apa, doncs, posem fil a l'agulla i comencem a cosir coses belles...

    ResponElimina
  3. M'agradaria agafar moltes flors cada una del color d'un sentiment...I lluir-lo amb orgull amb petites estrelles que il·luminarien el meu vestit, jardí de sentiments...

    M'has recordat que de joveneta anava a cosir a casa d'una modista amb les meves amigues i cada puntada i cada embasta, es convertien en rialles...

    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tinc una imatge entranyable del que dius, la tieta era modista i donava classe de corte i confecció, recorde bé aquelles vesprades d'infància asseguda al costat de les xiques que anaven a les seues classes de costura amb molta dolçor

      Elimina
  4. Exquisit, una delícia menuda però gran
    Besada.

    ResponElimina
  5. Un vestit nou, fet a la mida dels nostres somnis, quallat de flors .
    Bonic!

    ResponElimina
  6. El vestit el tinc mig embastat i va ben farcit de rialles que tenen la teua veu.

    ResponElimina