Escriptors al terrat... així va anar

Per si us ve de gust Pura Peris i jo ens asseurem una estona a conversar dins de la programació del Centre Octubre de València d'Escriptors al terrat.

http://www.escriptors.cat/?q=node%2F10926

Apostar

Aposte per la vida
l'única que tinc i conec
encara que
la veja passar per la finestra
o em capbusse en ella 
esguitant cada plec de l'ànima
Aposte per la vida
per assaborir-la cada instant 
per no sobreviure a les hores 
Aposte per ella
pels seus dies
per les seues nits
de sol o tempesta
així amb senzillesa
no sempre 
en primera persona 
perquè tu m'importes 
i estàs en ella.

-Xelo Llopis-

Somiava

Somiava
tan a gust com podia
amb els ulls ben apegats
perquè no fugira cap detall

Poca cosa mes tenia
tan a l'abast
tan palpable
com el miratge
dels seus somnis

-Xelo Llopis-

Imatge: Brooke Shaden

De vegades

De vegades 
escrius paraules desordenades
esguitant l'ànima 
sucumbint 
als desitjos més íntims
tan íntims 
tan teus
que els guardes amb zel
atrinxerats 
a la teua essència
arrecerats
de tot perill

De vegades 
et creixen ales 
i voles
amb tant puixança
que desfàs 
les teranyines que t'envolten

De vegades 
et retrobes amb tu


-Xelo Llopis-

Imatge: Mark Biwit

Mur

Quan la vida trontolla
sense adonar-te'n
alces un mur emocional
imperceptible
gairebé impenetrable
on arrecerar-se


-Xelo Llopis-

Malgrat tot

Malgrat
la ràbia continguda
espessa i amarga
cerque entre els encenalls
de la meua essència
tot l'ànim
que com un solatge
s'amaga entre els solcs
de les hores viscudes
sense embuts

-Xelo Llopis-

Cau un somni

Cau un somni 
s'esmicola una il·lusió

-Xelo Llopis-

Vers a la boca

Posa't un vers a la boca
el fràgil fil de la melangia
dibuixarà un somriure 
en els teus llavis

-Xelo Llopis-

I provant provant

I provant provant
hem arribat fins ací
sense full de ruta
ni manual d'instruccions
ni frases solemnes
dites des d'un púlpit
sense testimonis
sense saber com seria
caminar a l'uníson
perquè volíem.

I provant provant
descobrirem l'estima
els solcs de la pell
vetllen la memòria
de les hores viscudes
aquestes mans arrugades
parlen més 
que els nostres llavis
amb un alfabet
sense lletres
sols carícies i mirades.

I provant provant
desitjaria amb tu
seguir caminant.

-Xelo Llopis-

A contracor

Al fons d'un calaix
a contracor
he deixat somnis adormits
ordenats
per colors i aromes
per números i lletres
altres estesos
perquè el sol
els escalfe 
per tenir-los sempre a mà
per no defallir
amb la quotidiana voracitat
quan la vida t'empeny
i els altres clamen

-Xelo Llopis-