dilluns, 15 de desembre de 2014

Malgrat tot







Malgrat
la ràbia continguda
espessa i amarga
cerque entre els encenalls
de la meua essència
tot l'ànim
que com un solatge
s'amaga entre els solcs
de les hores viscudes
sense embuts

-Xelo Llopis-

5 comentaris:

  1. Si fem fora a ràbia, tornarem a tenir l'essència, en estat pur...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Viuresense embuts. Què bé verses.
    Besada.

    ResponElimina
  3. Entre els teus encenalls hi ha també l'empenta de la dona valenta que ets, escabussat i voràs com sura l'ànim

    ResponElimina
  4. Alliberar-se de la ràbia és el primer pas per retrobar l'anim.
    Bon poema, escrius amb el cor a la ma.

    ResponElimina
  5. Em trobo ens els teus poemes i en slguns dels seus viatges... La poesia ens connecta.

    ResponElimina