dissabte, 15 de novembre de 2014

A contracor





Al fons d'un calaix
a contracor
he deixat somnis adormits
ordenats
per colors i aromes
per números i lletres
altres estesos
perquè el sol
els escalfe 
per tenir-los sempre a mà
per no defallir
amb la quotidiana voracitat
quan la vida t'empeny
i els altres clamen

-Xelo Llopis-

9 comentaris:

  1. Obrir el calaix dels somnis desats a contracor pot ésser un exercici alliberador. Bell poema.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. Està bé ordenar els somnis, perquè no s'extraviïn i tenir-los sempre a mà, però de vegades també és bo improvisar, que surtin espontàniament...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ben cert Roser, la vida en si mateixa és pura improvisació

      Elimina
  3. Els somnis, sobretot els de colors, s'han de tenir sempre a l'abast per omplir un dia massa fosc, un record massa gris.
    Bonic poema, és fàcil identificar-se amb el que dius.

    ResponElimina
  4. De ben segur que aquests somnis adormits, despertaran amb immensa harmonia.
    Encantat sempre de llegir-te.
    Una besada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. són l'harmonia necessària per a l'alè diari

      Elimina
  5. M'agrada molt aquets poema. Els versos finals tenen molta força: em semblen preciosos

    ResponElimina